1.
aguaitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
guaitar. És sinònim d'aguaitar, per bé que aquest implica la idea de guaitar des d'un lloc amagat, per sorprendre. vigilar, mirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
espiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mirar. aguaitar, espiar, esp. des d'un indret amagat. posar-se a l'aguait (o en aguait) sotjar espionar(Alc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
emboscar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 amagar. posar a l'aguait 2 -se,pron. aguaitar, vigilar des d'un lloc amagat per sorprendre algú, esp. un enemic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
apostar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Posar una o més persones en un indret per a algun fi. emboscar. El capità va emboscar els seus homes en un barranc. posar (algú) a l'aguait plaçar 2 (apostar-sepron.) posar-se a l'aguait aguaitar, vigilar des d'un lloc amagat, per sorprendre. 3 Jugar-se diners, etc. jugar-se. Em jugo cent [...]
|
5.
vigilar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vetllar. Vetllar un malalt. guaitaro aguaitar, vigilar amb l'esguard un indret (el mar, el camp, un camí, etc.) lluertejar, vigilar, per fer-los anar drets, la mainada, el servei, etc. zelar, vigilar que algú compleixi els seus deures, observi les lleis, etc. sotjar, vigilar algú o alguna cosa [...]
|
6.
mirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esguardar guaitar. Guaita, aquest, quines coses que diu. aguaitar, mirar, esp. des d'un lloc amagat, per sorprendre. guipar(fam.), mirar d'amagat. S'usa també abs. No s'hi val, a guipar! sotjar, mirar algú o alguna cosa estant amatent al que pugui esdevenir-se. fitaro mirar de fit a fit [...]
1 esguardar guaitar. Guaita, aquest, quines coses que diu. aguaitar, mirar, esp. des d'un lloc amagat, per sorprendre. guipar (fam.), mirar d'amagat. S'usa també abs. No s'hi val, a guipar! sotjar, mirar algú o alguna cosa estant amatent al que pugui esdevenir-se. fitar o mirar de fit a fit, mirar fixament. mirar de dret en dret, íd. observar. Observar els estels amb el telescopi. contemplar, mirar atentament absorbint-se en la vista de l'objecte mirat. Contemplar el paisatge, els estels, una imatge, una escena, etc. examinar, mirar amb molta atenció un objecte. Examinar un mineral rar. admirar, mirar amb admiració. remirar, tornar a mirar; mirar amb gran cura o atenció. rellucar, íd. reveure. És una cosa que cal reveure, cal tornar a mirar. espiar, mirar cautelosament, amagadament. entreguardar, mirar allò que hom vol saber si és pla, si és a nivell, etc., segons la línia o el pla que passa per dos punts. afitorar amb la vista (o amb els ulls), mirar fixament, insistentment. ullar, escorcollar amb la mirada. llambregar o donar una llambregada, donar mirades ràpides d'ací d'allà. llofrar, íd. especular, mirar amb atenció una cosa. badar. Bada que ningú no t'enganyi. clavar la vista (en algú o sobre algú) donar (o clavar) un cop d'ull, mirar ràpidament, superficialment, una cosa. atalaiar, mirar des d'una talaia; per ext., observar amb la mirada, tractant de descobrir quelcom. llançar (o donar) una mirada deixar caure les seves mirades (o la vista (sobre algú) fixar els ulls (en algú) visurar, examinar visualment. seguir amb la vista devorar amb la vista, mirar àvidament. menjar-se (algú) amb els ulls, mirar-lo amb desig. beure's amb els ulls (una cosa), mirar-la àvidament. seguir. Seguia amb interès les manipulacions dels artesans. passar la vista, mirar superficialment. deixar els ulls (en alguna cosa), no cansar-se de mirar-la. mirar de cua d'ull (o de reüll), mirar de biaix. finestrejar, mirar per la finestra per passar el temps. 2 (mirar-se pron.) entremirar-se, mirar-se mútuament. Ant. Tancar els ulls. Desviar els ulls (o la vista). Girar la cara a algú (per no haver-lo de saludar o de tornar la salutació). Dissimular: fer semblant de no veure. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |